OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 59 ell tot sol, que solament ell fos rahonable, sol rey, sol lliure! En una paraula que ell solament fos tota cosa (pero solament segons lo seu parer), que no ’s plagués en ser amat, que no amés a ningú, que gosés desdenyar als Deus, que condemnés com insensat tot lo que’s fa en la vida y que se’n mofés?... Eixa es la fidel pintura de l’animal que pera certs filosofs es lo ser perfecte. Y jo pregunto: si anavam a vots, quina vila ’1 voldria per magistrat, quin exèrcit per general? y més encara: quina dòna soportaría un tal marit, quin hoste acolliria un tal convidat, quin servidor voldría un tal senyor? Sería preferible pendre al primer esbojarrat que ’s presentés, un home capàg de comandar o d’obehir als que fossin com ell, un home capàs de ferse estimar pels seus semblants (que composan les majories), un home complahent per sa muller, jovial ab sos amichs, hoste agradable, un bon companyé, un home a qui res d’huma fos indiferent'... Mes, ara me ’n adono de que ja fa massa temps que ’1 vostre Virtués m'amohina. Parlem de coses més agradables. 4 Terenci. «Butxi de sí mateix», v. 77.