OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 61 qui, desesperats de viure, han atentat a llur existencia? Qui voleu que sien? Aquells a qui la prudencia era habitual, los entenimentats, los savis... Diògenes, Xenocrates, los dos Catons, Cassius y Brutus, Chiron’, que preferi la mort a l’inmortalitat que li era oferta. Ja veyeu donchs lo que succehirfa si l'home fos sempre rahonable: caldria inventar un altre fanch pera pastarlo novament, recorre a l’intervenciò d’un altre Prometeu. Ditxosament, jo, ajudada per l’ignorancia, la poca-solta, l’oblit de les penes, l’esperança en jorns millors, jo, untant ab una engruneta de mel les nafres dels qui pateixen, calmo llur desfici, y quan les Parques han filat llur trama y que la vida ‘Ils abandona, no whi ha cap, per mínims que síen los seus motius de voler viure, que no s’afanyi pera no voler morir. Tots eixos vells Nestors ja quasi sense forma humana, eixes ruines que podríem descriure ab les paraules ďd’Aristòfanes ords y encorbats, plens d’arrugues, sense cabells, y sense dents*, a mi es degut que ‘Is vejeu 4 Educator Achillis. Preferi la mort a l’inmortalitat per tedi de l’uniformitat de les accions de la vida. Lucian in Dialog Mori XXVI. 2 Squalidos, incurvos erumnosos, rugos, glabros, inermi genciva.