XXXI. Suposem un home guaytant des¬
de les altures (com Júpiter ho fa segons
diuen los poetes) y adonantse de quantes
miseries la vida humana està teixida: naixe¬
ment miserable y sòrdit, afanys de l’edu¬
cació, perills de l’infantesa, travalls de la
adolescencia, incomoditats de la senectut,
dura necessitat de morir, y, mentres viu,
totes les malalties que l’assetjan, accidents
que l’amenaçan, malhaurances que li per¬
venen. Una existencia sempre mesclada de
fel, y aixd sense parlar dels mals que
l'home causa a l’home: la pobresa, la presó,
la deshonra, la vergonya, la tortura, les
emboscades, les traydories, les injuries, los
plets, los fraus y enganys... no ’n cito més
perque sería voler comptar grans de sorrat...
Per quines faltes home ha merescut tal
mala sort? quin Deu en son enfado l’ha
condemnat a nàixer pera ser tan malhau¬
rat? No es ara ’l cas de dirho, però, reflexio¬
nanthi, venen tentacions d’aprobar l’exem¬
ple de les donzelles de Mileto?, per més
que sia deplorable.
Y diguéu, quins son principalment aquells