OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 55 quan los histrions fan comedia, algú tingués l’acudit de trèurels les caràtules per veure llurs cares de carn y ossos, què resultaría? Pertorbar la representació escènica fentse mereixedor qui tal fes de que l'expulsessin del teatre, com a un frenètich; car soptadament, tot cambiaria d’aspecte: la qui semblava dòna se veuría que es un home, qui semblava un jovincell se veuria qu’es un home d’edat avancada; lo rey, un damat; lo Deu, un mort de fam. Destruhir l’error convingut es pertorbar la representaciò, car eixa caràtula, eixa disfreca y ‘ls seus accessoris subjugan a l’espectador... Donchs bé, la vida humana no es res més qu’una comedia en la qual sota una careta manllevada cada hu fa ’1 seu joch fins que ’l director d'escena? l’obliga a retirarse. Eix director, Famo de l'obra, devegades fa representar a un mateix indivíduu dos diferents personatges y ’1 qui de primer ha sortit cobert ab la porpra reyal serà ’1 mateix que després eixirà sots les pelleringues d’un esclau. Tot es disfreca! La comedia humana no podria representarse sense oripells. 1 Un home de la clase més abjecta, segons Horaci, i. e. obscurus et ignobilis. 2 Dux choreæ. Actor primarius.