OCR Output

ELOGI DE LA FOLLÎA 55

quan los histrions fan comedia, algú tin¬
gués l’acudit de trèurels les caràtules per
veure llurs cares de carn y ossos, què re¬
sultaría? Pertorbar la representació escènica
fentse mereixedor qui tal fes de que l'ex¬
pulsessin del teatre, com a un frenètich;
car soptadament, tot cambiaria d’aspecte:
la qui semblava dòna se veuría que es un
home, qui semblava un jovincell se veuria
qu’es un home d’edat avancada; lo rey,
un damat; lo Deu, un mort de fam.

Destruhir l’error convingut es pertorbar
la representaciò, car eixa caràtula, eixa dis¬
freca y ‘ls seus accessoris subjugan a l’es¬
pectador... Donchs bé, la vida humana no
es res més qu’una comedia en la qual sota
una careta manllevada cada hu fa ’1 seu
joch fins que ’l director d'escena? l’obliga a
retirarse. Eix director, Famo de l'obra, de¬
vegades fa representar a un mateix indiví¬
duu dos diferents personatges y ’1 qui de
primer ha sortit cobert ab la porpra reyal
serà ’1 mateix que després eixirà sots les
pelleringues d’un esclau. Tot es disfreca!
La comedia humana no podria representarse
sense oripells.

1 Un home de la clase més abjecta, segons Horaci, i. e.
obscurus et ignobilis.
2 Dux choreæ. Actor primarius.