OCR
56 DESIDERI ERASME Suposeu qu’un home Just baixés del cel y se ’ns presentés dihentnos: «aquest ser que tothom revera com un Deu y com un sobirà, ni tan solament es un home, car se deixa dominar per les seves concupiscencies bestials; es un esclau de la classe més abjecta, car obeheix cegament a molts déspotes abominables. Aquest foll, en lloch de plorar per son pare, que acaba de perdre, deuria rejoirse, perque ’l difunt ara comença a viure veritablement, la vida essent l’imatge de la mort; aqueix cavaller tant cofoy, tant superb de la seva rassa, no es més qu’un bord, un belitre ‘a cent Ilegües de la virtut, que es la sola marca de noblesa... Suposeu que 71 Just en qiiestio apostrofés a la gent en eixos termes, ja veurieu quin rimbombori s’aixecava! Creyeume bé, aixis com no hi ha res de més nesci qwuna virtut intempestiva, tampoch hi ha res de més ridicol qu’una prudencia mal entesa y a contra seny. Lo rahonable es acomodarse als usos admesos, obehir a les circunstancies, no desconeixer aquella lley que ’Is Grechs invocavan en llurs banquets: deu, o vésten 1, ferse càrrech de que la comedia es comedia. 1 Aut bibe, aut abi.