OCR
54 DESIDERI ERASME Silenes d’Alcibiades! un dintre y un fora enterament dissemblants. Vos sembla llegir la mort en lo front, interrogueu lo cor, hi veyeu la vida; hi llegiu al contrari la vida, hi trobeu la mort. La bellesa amaga la lletgesa; l’opulencia, l’escassedat; l’infamia, la gloria; la sciencia, l’ignorancia; la força, la feblesa; la noblesa, l’obscuritat; la joia, la tristesa; la prosperitat, la desgracia; l’amistat, la fellonia; lo remey, les matzines... En una paraula: obriu la capceta Silene y tot se transmuda. Si eixa explicació vos sembla massa filosofica m’esplicaré en termes més plans, invocaré lo que hom anomena vulgar bon seny. Tots considereu un Rey com a persona rica y poderosa... Donchs si no posseheix cap de les qualitats de l'ànima es com si no tingués res, com si visqués en la més gran indigencia y si les passions lo dominan no es més qu’un vil esclau. Igual rahonament pot ferse aplicantlo a totes les condicions de la vida; mes eix exemple basta. Y qué voleu probar? me respondréu. Escolteu ab paciencia; ara ho veureu: Si i Eren unes menes de cofrets pintats per fora d'una fayçó grollera, però que guardavan dintre estatuetes joliues. Sileni statuas quibus Alcibiades in «Convivio Platonis» Socratem comparat, quod is foris bardus ac stupidus, inius autem merum numen videretur.