OCR
46 DESIDERI ERASME veyeu a Socrates en persona que l’oracle d’Apolo ha declarat stultament 1’ unich home sapient y just y que, volent parlar en püblich, no recordo a propòsit de qué, feu esqueixar de riure a tot l’auditori. No obstant, donà proba d’un relatiu bon seny no adjudicantse ’l títol de savi (que solament deuría ser atribuit a Deu) aconcellant als qui cultivan les ciencies que no ’s fiquéssin en politica, si bé lo millor qu’hauria pogut fer hauria sigut afirmar que pera viure en home, cal renunciar a tota mena de saviesa... No fou ella, la virtut incorruptible, la que ’l feu condemnar a beure la cicuta? De tan filosofar sobre ’ls núvols, sobre les idees; de tan mesurar les potes de puça; de tan admirar lo brumerot de les vespes, ignorà completament tot lo que interessa al comú viure... Son deixeble Plató prengué la paraula pera salvarlo... bell advocat vos asseguro! Aturdit pels -clams de la gentada no sapigué pronunciar la mitat del primer periode del seu discurs. Y què direm de Theophastres (qual nom vol dir eloqüencia divina) que un día proposantse arengar al poble no ’s trobà la veu, romangué com si vegés al llop... Aquell si que hauria sigut l’home indicat pera ani