OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 45 Quan los dos exèrcits se troban, quan los clarins y trompetes ensordeixen als combatents, de qué servirien, dieume, eixos saviassos que extenuats per l’estudi a penes tenen esma de piular de tan pobre y glassada qu’es llur sang? Calen homens grossos y grassos que tinguin forca audacia y no gayre intelecte. A menys que no sien preferibles uns guerrers per l’istil d’aquell Demosthenes que, segons concell d’Archilocos t, aixi que vegé l’enemich llencà l’escut y apreta a corre mostrantse tan covart soldat com era gran orador. Diréu potser, a la guerra, l’inteligencia es de gran ajuda... En qui comanda, ho admeto; mes la seva inteligencia es la d’un soldat, no la d’un filosof, y per altre part no ’m negaréu que ‘ls qui exerceixen la noble professió de les armes son los paràsits, los disbauxats, los lladregots, los bandejats, los rústichs, los embrutits, los bancarroters, l’escoria de la societat; may los filosofs, los qui nit y dia estudian. XXIV. Eixos son d’una incapacitat notoria pera tots los afers de la vida, y sinó d’haver llensat lescut pera fugir ab més prestesa, los de Lacedemonia l’expulsaren. usum les... inuti