Page 109 [109]
ELOGI DE LA FOLLIA 41
nineria, la condescendencia, l’error, la dis¬
simulacié, que son los meus satèlits fidels!
Que se ’n ferien pochs de matrimonis si ’]
nuvi volgués inquirir quins han sigut o a
quins jochs la poncelleta candida ha jugat
avans de la boda! y un cop units, quan poch
duraría llur bona unió si la negligencia,
la tabolleria, l’aseria no tapés los ulls del
marit sobre la conducta de sa muller! Tot
això es tractat de Follia, y ab rahó, mes
repareu que precisament a causa d’eixa
follia la muller plau al marit, lo marit es
del gust de la muller; la pau y concordia
regnan dintre la casa... N’hi ha que ’s mó¬
fan del marit, diuen qu'es un cornut’, un
troç ď’ase, què sé jo?; pero ell continúa be¬
vent a petons les llágrimes de la infidel...
No val més enganyarse a sí mateix que con¬
sumirse de gelosia o pendre les coses trà¬
gicament?
XXI. En suma, que si no fos per mi
no hi hauria societat, ni tracte agradable y
segur. Lo vassall estaria queix6s del seu
princep, lo criat de son amo, la doméstica
de la seva senyora, la muller del marit,
1 Cuculus, curruca. Nomina maritis uxorum castitatis
haud integræ, ad opprobium addita.
In summa
usque adeo
nulla vitæ
conjunctio
sine me vel
jucunda vel
stabilis esse
potest...