Page 109 [109]
OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 41 nineria, la condescendencia, l’error, la dissimulacié, que son los meus satèlits fidels! Que se ’n ferien pochs de matrimonis si ’] nuvi volgués inquirir quins han sigut o a quins jochs la poncelleta candida ha jugat avans de la boda! y un cop units, quan poch duraría llur bona unió si la negligencia, la tabolleria, l’aseria no tapés los ulls del marit sobre la conducta de sa muller! Tot això es tractat de Follia, y ab rahó, mes repareu que precisament a causa d’eixa follia la muller plau al marit, lo marit es del gust de la muller; la pau y concordia regnan dintre la casa... N’hi ha que ’s mófan del marit, diuen qu'es un cornut’, un troç ď’ase, què sé jo?; pero ell continúa bevent a petons les llágrimes de la infidel... No val més enganyarse a sí mateix que consumirse de gelosia o pendre les coses tràgicament? XXI. En suma, que si no fos per mi no hi hauria societat, ni tracte agradable y segur. Lo vassall estaria queix6s del seu princep, lo criat de son amo, la doméstica de la seva senyora, la muller del marit, 1 Cuculus, curruca. Nomina maritis uxorum castitatis haud integræ, ad opprobium addita. In summa usque adeo nulla vitæ conjunctio sine me vel jucunda vel stabilis esse potest...
