Page 103 [103]
ELOGI DE LA FOLLIA 35
natura ampren les exterioritats de la virtut,
fan més y més ressaltar llurs imperfeccions.
Lo simi es sempre simi encara que vagi vestit
de porpra, diu un proverbi grech, y-la dòna
es sempre dòna, es a dir fátua, qualque
sia la disfreça que ’s- posi.
Prego no obstant 4 les dònes que no s’a¬
gravihin per lo que dich d’elles, ho diu una
dòna, la déesa Follia. Per altre part, exa¬
minant bé la cosa, ino es precisament a mi
que deuen totes, baix molts aspectes, lo
ser més ditxoses que ‘ls homens?... De pri¬
mer, tenen lo privilegi de la bellesa, que po¬
sen, ab rah6, per sobre tot altre cosa, y la
bellesa ’ls serveix pera exercir llur tiranía
sobre ’ls tirans en persona.
De qué prové en l'home la duresa del
visatge, la pell rasposa, eixa boscuria de
barba, atribut de la vellesa, sino del vici
de la rahó? Mentres que les dònes, les gal¬
tes sempre fines, la veu melodiosa, la pell
delicada, semblan dotades d’una eterna
joventut... Ademés, tota Ilur ambicié no
es de plaure? no es ab aqueix objecte que
usan les més belles vestidures, que ’s banyan
sovint, se pentinan y s’arruixan de per¬
fums, s’enginyan a pintarse, a embellirse
cara, ulls y pell? Llur mérit principal al
juhi dels homens es la gracia, y ls homens