Page 103 [103]
OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 35 natura ampren les exterioritats de la virtut, fan més y més ressaltar llurs imperfeccions. Lo simi es sempre simi encara que vagi vestit de porpra, diu un proverbi grech, y-la dòna es sempre dòna, es a dir fátua, qualque sia la disfreça que ’s- posi. Prego no obstant 4 les dònes que no s’agravihin per lo que dich d’elles, ho diu una dòna, la déesa Follia. Per altre part, examinant bé la cosa, ino es precisament a mi que deuen totes, baix molts aspectes, lo ser més ditxoses que ‘ls homens?... De primer, tenen lo privilegi de la bellesa, que posen, ab rah6, per sobre tot altre cosa, y la bellesa ’ls serveix pera exercir llur tiranía sobre ’ls tirans en persona. De qué prové en l'home la duresa del visatge, la pell rasposa, eixa boscuria de barba, atribut de la vellesa, sino del vici de la rahó? Mentres que les dònes, les galtes sempre fines, la veu melodiosa, la pell delicada, semblan dotades d’una eterna joventut... Ademés, tota Ilur ambicié no es de plaure? no es ab aqueix objecte que usan les més belles vestidures, que ’s banyan sovint, se pentinan y s’arruixan de perfums, s’enginyan a pintarse, a embellirse cara, ulls y pell? Llur mérit principal al juhi dels homens es la gracia, y ls homens
