Caterum
quoniam vi¬
ro adminis¬
trandis rebus
nato...
imperi s’extén fins al extrem de la regió
abdominal. Qué pot la pobre rahó entre
eixes dues forces reunides? La conducta
de home en general ne dona la proba:
tot lo que pot fer es cridar fins a perdre
la veu, repetir los preceptes del just; pero ‘Is
altres se ’n mofan, cridan més fort qu’ella,
fins que, lassa, vencuda, cedeix y s’en¬
trega.
XVII. Mes com sia que l'home cridat
a dirigir humans negocis devía ser grati¬
ficat d'una miqueta més d'una onça de
rahó, Júpiter, volent remeyar eix incon¬
venient, me consultà, com acostuma, y
desseguit li vaig donar un concell digne de
mi; li vaig aconcellar que juntés a l'home
la dòna, animal, ho confesso, foll y des¬
rahonable; pero plahent y graciós. Un ani¬
maló que en lo tràngol de la vida endolciria
per sa lleugeresa l'austeritat del carácter
masculí. Car ja recordaréu que Plató, pre¬
guntantse si devia incloure a la dòna en¬
tre ‘ls animals rahonables, no ha volgut res
més que demostrar l’insigne follia del sexe
femeni, y tots sabeu que si per atzar una
dòna ’s proposa passar per entenimentada,
es com si, malgrat Minerva, enviavau un
bou al gymnasi, y que tots los qui contra