Sed sunt
nonnulli, cum
| primis autem
senes, bibaces
| quidem illi
| magis quam
mulierosì, qui
summam vo¬
luptatem in
compotatio¬
nibus consti¬
tuunt.
los ho permeten tot. A cambi de qué, si no
de la voluptuositat? De consegiient, les dò¬
nes no tenen altre atractiu més que ’l sèr
esbojarrades. No ho negaréu, considerant
totes les fadeses que l’home diu a la dona,
totes les extravagancies que comet cada ve¬
gada que vol fruhir les dolceses de l’amor.
Ja sabeu donchs qual es la dèu, l’origen
del primer, del més gran pler de la vida.
XVIII. Hi ha homens però, especial¬
ment los qui ja no son joves, que més s’es¬
timan la beguda que les dònes. Deixo a
qui vulga ’1 decidir si pot haverhi un bon
festi sense dònes o si pot havernbi d’agra¬
dables sense l’assahonament de l’Alegria
esbojarrada, fins al punt de que, al mancar
un convidat que sia foll o que fingeixi serho,
l’alegria se ’n ressent, y Ilavors se fan ve¬
nir bufons! pagats, se convida algun para¬
sit foll quals acudits esvahiràn lo silenci y
la tristesa. A què vindria omplirse ’1 ventre
de tanta confitura, de tanta gurmandisa,
de tanta Ilepolia, si ’ls ulls, si les orelles,
si l’esprit no s’abeuressin igualment de ria¬
lles, de facecies, de burleries?
‘ Letitie datorem, excitatorem.