Page 99 [99]
ELOGI DE LA FOLLIA 3I
de Venus, bella com l'or, y ademés perque
sempre somriu, si hem de creure als poetes
y als seus émuls los estatuaris.
Quina divinitat fou més festejada pels
Romans que Flora, la mare de tots los
plers? Llegiu, llegiu ab atenció en les obres
d'Homer y en les de tots los altres poetes
la vida dels Deus més severs. A cada punt
hi trobaréu rampells de follia, y, sense citar
altres exemples, tots recordeu los amors
y deports d’eix Jupiter qu’etjega "Is lamps
o "ls de la severa Diana que, en despit del
seu sexe, no fa res més qu’anar de cacera
decandintse d’amor per Endymié? Seria
ben de desitjar que Momus los cantés les
veritats, com ho feya sovint altres vegades...
pero ‘ls Deus irats l’han precipitat sobre
la terra, ab Até, perque son bon seny ino¬
porti emboyrava llur felicitat, y ’l malhau¬
rat Momus en son desterro no troba cap
mortal que vulgui acollirlo, ni una Cort de
Prínceps hont refugiarse... y això que en
totes elles fa de les seves ma companya
la Adulació, entenentse ab Momus com lo
llop ab l’agnyell... Aixi, dencà de la seva
absencia, los deus se diverteixen cent vega¬
des més y en plena llibertat, viuen compler¬
a