Page 99 [99]
OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 3I de Venus, bella com l'or, y ademés perque sempre somriu, si hem de creure als poetes y als seus émuls los estatuaris. Quina divinitat fou més festejada pels Romans que Flora, la mare de tots los plers? Llegiu, llegiu ab atenció en les obres d'Homer y en les de tots los altres poetes la vida dels Deus més severs. A cada punt hi trobaréu rampells de follia, y, sense citar altres exemples, tots recordeu los amors y deports d’eix Jupiter qu’etjega "Is lamps o "ls de la severa Diana que, en despit del seu sexe, no fa res més qu’anar de cacera decandintse d’amor per Endymié? Seria ben de desitjar que Momus los cantés les veritats, com ho feya sovint altres vegades... pero ‘ls Deus irats l’han precipitat sobre la terra, ab Até, perque son bon seny inoporti emboyrava llur felicitat, y ’l malhaurat Momus en son desterro no troba cap mortal que vulgui acollirlo, ni una Cort de Prínceps hont refugiarse... y això que en totes elles fa de les seves ma companya la Adulació, entenentse ab Momus com lo llop ab l’agnyell... Aixi, dencà de la seva absencia, los deus se diverteixen cent vegades més y en plena llibertat, viuen complera
