Page 94 [94]
26 DESIDERI ERASME
tracié, de sà judici? Aixîs, gracies al meu
poder, lo vell divaga, y eix divagant, eix
distret, per la meva protecció s’estalvia
tots los mals qu’atormentan al varô pru¬
dent y rahonable. Ordinariament los meus
vells son amichs joyosos de la beguda y no
senten l’enuig de la vida, qu’una edat més
robusta suporta ab fatiga. Devegades, com
aquell vellet de Plautus, n’hi ha que tornan
a les tres lletres t. Així, en Homer, les pa¬
raules que s’escapan de la boca de Nestor
son més dolces que la mel, mentres que les
d’Aquilles son plenes d’amargantor, y, se¬
gons lo mateix poeta, los vells asseguts
sobre ‘ls murs de la vila fan unes veus ple¬
nes de dolgor*. Eixa es la gran ventatja
que tenen sobre l’infancia, xarmanta en ve¬
ritat, però muda y privada del principal
atractiu de la vida, que es de parlotejar.
Afegiu ademés que tots los vells y velles
estiman als infants y que ’ls infants esti¬
man a la gent vella car Deu apropa sem¬
pre ‘ls qui s'assemblan®... Quina diferencia
hi ha entre ells sinó que ‘ls uns tenen més
arrugues y comptan un més gran nombre
1 Les tres lletres son Amo. (Plaut., Lo Mercader.)
2 Floridam, festivam. Iliada, III, 52.
8 Ut semper similem ducit deus at similem. Odissea, VII,
218.