Page 93 [93]
ELOGI DE LA FOLL{A 25
segurarse que ningú podría soportar la ve¬
llesa si jo no tingués pietat de tanta deso¬
lació y sì, al exemple dels Deus dels poetes,
que salvan per una metamorfosis aquells
qu’estan pera expirar, jo no retornés a l’es¬
tat d’infancia als qui ja son a l'espona de
llur tomba. Per això la vellesa ha sigut jus¬
tament anomenada, una segona infancia.
Si voleu saber de quina manera opero eix
rejoveniment, no us en faré cap misteri:
prench als vells y ’ls meno fins les ribes del
meu Letheu quals fonts rajan en les illes
Afortunades, (aquell Letheu que corre per
l’infern no es més que un reguerò). Alli ‘ls
faig beure, y, bevent l’oblit a grans glopa¬
des, hi ofegan Ilurs inquietuts. Un cop des¬
Iliurats, rejoveneixen!... Mes, diréu sens
dupte: lo que fan los vostres vells es diva¬
gar... Precisament, es lo que jo ’n dich re¬
tornar a lestat d'infantesa. Divagar, par¬
lar sense tò ni sò no es cosa d’infant? no es
precisament atractiu major dels pochs
anys? Qui no detesta com si fos un monstre
Finfant d'una prudencia viril? Ho confirma
aquell proverbi antich: es aborrible l’infant
d'una rahó precoç.
Qui voldría freqüentar un ancià que a
la seva experiencia consumada juntés al¬
tre tant de fermesa de caràcter, de pene¬