Page 94 [94]
OCR
26 DESIDERI ERASME tracié, de sà judici? Aixîs, gracies al meu poder, lo vell divaga, y eix divagant, eix distret, per la meva protecció s’estalvia tots los mals qu’atormentan al varô prudent y rahonable. Ordinariament los meus vells son amichs joyosos de la beguda y no senten l’enuig de la vida, qu’una edat més robusta suporta ab fatiga. Devegades, com aquell vellet de Plautus, n’hi ha que tornan a les tres lletres t. Així, en Homer, les paraules que s’escapan de la boca de Nestor son més dolces que la mel, mentres que les d’Aquilles son plenes d’amargantor, y, segons lo mateix poeta, los vells asseguts sobre ‘ls murs de la vila fan unes veus plenes de dolgor*. Eixa es la gran ventatja que tenen sobre l’infancia, xarmanta en veritat, però muda y privada del principal atractiu de la vida, que es de parlotejar. Afegiu ademés que tots los vells y velles estiman als infants y que ’ls infants estiman a la gent vella car Deu apropa sempre ‘ls qui s'assemblan®... Quina diferencia hi ha entre ells sinó que ‘ls uns tenen més arrugues y comptan un més gran nombre 1 Les tres lletres son Amo. (Plaut., Lo Mercader.) 2 Floridam, festivam. Iliada, III, 52. 8 Ut semper similem ducit deus at similem. Odissea, VII, 218.
