Page 95 [95]
ELOGI DE LA FOLLIA 27
d’aniversaris? Llevat d’això y ‘Is cabells
blanchs, boca sense dents, petitesa de cos,
apetencia de llet, barboteig, xerrameca, ig¬
narisme, oblit, petulancia, tot los es comú.
Quan més vells se fan més revenen vers
l’infancia, fins qu’arriba l'últim badall, sense
recansa de la vida, sense temensa de la
mort...
XIV. Ara compareu les meves mercès
ab les metamorfosis dels altres deus. Vull
deixar de banda llurs trets vindicatius.
Parlem no més de lo que fan pera la
gent qu’ells estiman: los transforman en
arbre, en aucell, en cigala, fins en serp,
com si cambiar de forma no fos morir.
Jo retorno Vhome a l’edat més ditxosa
de la vida... Ah, si ‘ls mortals rompessin
tota convinencia ab la gravetat y visques¬
sin perpetuament ab mi! May envellirian;
johirien ab delicia d’una joventut eterna!
Mireu eixos mortals malastruchs capficats
en l’estudi de la filosofia, endinzats en afers
abstruses, envellits avans d’haver sigut jo¬
vens a causa de les inquietuts, de la ten¬
sid constant de llur esprit, que poch a
poch estronca en ells la fresca saba de la
vida? Los meus adeptes, al contrari, gras¬
sos, lluents, ab bons palpiços, vers porcells
Eat nunc
qui volet, &
hoc meum be.
neficium reli
quorum Deo
rum...