Page 95 [95]
OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 27 d’aniversaris? Llevat d’això y ‘Is cabells blanchs, boca sense dents, petitesa de cos, apetencia de llet, barboteig, xerrameca, ignarisme, oblit, petulancia, tot los es comú. Quan més vells se fan més revenen vers l’infancia, fins qu’arriba l'últim badall, sense recansa de la vida, sense temensa de la mort... XIV. Ara compareu les meves mercès ab les metamorfosis dels altres deus. Vull deixar de banda llurs trets vindicatius. Parlem no més de lo que fan pera la gent qu’ells estiman: los transforman en arbre, en aucell, en cigala, fins en serp, com si cambiar de forma no fos morir. Jo retorno Vhome a l’edat més ditxosa de la vida... Ah, si ‘ls mortals rompessin tota convinencia ab la gravetat y visquessin perpetuament ab mi! May envellirian; johirien ab delicia d’una joventut eterna! Mireu eixos mortals malastruchs capficats en l’estudi de la filosofia, endinzats en afers abstruses, envellits avans d’haver sigut jovens a causa de les inquietuts, de la tensid constant de llur esprit, que poch a poch estronca en ells la fresca saba de la vida? Los meus adeptes, al contrari, grassos, lluents, ab bons palpiços, vers porcells Eat nunc qui volet, & hoc meum be. neficium reli quorum Deo rum...
