Page 93 [93]
OCR
ELOGI DE LA FOLL{A 25 segurarse que ningú podría soportar la vellesa si jo no tingués pietat de tanta desolació y sì, al exemple dels Deus dels poetes, que salvan per una metamorfosis aquells qu’estan pera expirar, jo no retornés a l’estat d’infancia als qui ja son a l'espona de llur tomba. Per això la vellesa ha sigut justament anomenada, una segona infancia. Si voleu saber de quina manera opero eix rejoveniment, no us en faré cap misteri: prench als vells y ’ls meno fins les ribes del meu Letheu quals fonts rajan en les illes Afortunades, (aquell Letheu que corre per l’infern no es més que un reguerò). Alli ‘ls faig beure, y, bevent l’oblit a grans glopades, hi ofegan Ilurs inquietuts. Un cop desIliurats, rejoveneixen!... Mes, diréu sens dupte: lo que fan los vostres vells es divagar... Precisament, es lo que jo ’n dich retornar a lestat d'infantesa. Divagar, parlar sense tò ni sò no es cosa d’infant? no es precisament atractiu major dels pochs anys? Qui no detesta com si fos un monstre Finfant d'una prudencia viril? Ho confirma aquell proverbi antich: es aborrible l’infant d'una rahó precoç. Qui voldría freqüentar un ancià que a la seva experiencia consumada juntés altre tant de fermesa de caràcter, de pene
