OCR
Principio quis nescit primam hominis ætatem multo lætissimam multoque omnibus gratissimam esse? 24 DESIDERI ERASME XIII. Primerament, qui ignora que la primera edat de l'home es sens contradicció la més ditxosa, la més regalada? Què tenen de particular los infants pera que ‘ls cobrim de petons, pera que ’Is acariciem, y ‘ls amanyaguem, pera que lenemich s'entendreixi en llur favor; si no l’atractiu de l’ignorancia? Es un present que la previsora Natura ha fet als qui venen al mon a fi de que puguin pagar ab llurs somriures les fatigues dels qui ’ls educan, atrayentse llurs protectores cures. A l’infancia succeheix la joventut. Quant ben vista es de tothom!, com tothom la festeja!, com ens plahem encoratjantla!, ab quina solicitut li allarguem una mà protectora! Ara donchs, jo pregunto: gd’ahont vé l’encis de la joventut? D’hont voleu que vingui? de mi, que, enterbolintli la rahó li Hevo locasió de apesararse. Diéume que no estich en lo cert y probéume que, a mida que ’ls infants esdevenen homens y que l'experiencia y l'estudi ’ls apropan de l'edat madura, llurs colors no ’s mustigan, llur vivesa no mimva, llur alegría no ’s refređa, llur vigor no s'altera? Quant més vos allunyeu de mi, lo viure vos es menys plahent, fins qu’arribats a la senectut trista, sou una carga pels altres y per vosaltres mateixos. Ben bé pot as