sincerament, he de confessar que m’afligeix
la desidia o l’ingratitut dels mortals. Tots
me festejan y senten la bonea dels meus
dons; però may s’aixeca una veu amiga
pera celebrar la meva gloria... En cambi,
certs filosofs s’han cremat les celles enco¬
miant sers de nula importancia: un Busi¬
ris, un Falaris!, les Febres quartanes, la
Mosca, la Gent canuda!... tantes y tantes
pestes de semblant importancia. Adver¬
tintvos també de que ’1 discurs qu’ara ohi¬
réu, encara que improvisat, fet sense cap
mena de preparacié, no deixarà perd de
ser sincer.
IV. Y no penseu que ho digui pera
passar per saberuda com fan certs oradors
al recitar lo que ‘ls ha costat trenta anys
de feyna ‘(un entrellat de frases copiades,
qu’ells expectoran jurant y perjurant haver
compost en tres dies, o que les han dicta¬
des a manera de passa-temps). Jo, sempre
he tingut gran pler dient a tort y a dret tot
lo que m'ha vingut a la boca?.
No esperéu tampoch que, segons la cos¬
tum d’oradors vulgars, comenci per una
* Tira d’Agrigent, a Sicilia, inventor del suplici del toro
d’aram.
? Quidquid in linguam venerit.
Id-quod no¬
lim existime¬
tis ad ingenii
ostentatio¬
nem esse con¬
fictum, quem¬
ad modum
vulgus orato¬
rum facit.