Quanquam
quid vel hoc
opus erat di¬
cere, quasi
non ipso ex
vultu fronte¬
que...
definicié de ma persona y encara menys
per una divisió, car seria tasca arduissima
circumscriure dintre certs limits ma divini¬
tat, qual imperi s’extén per tot, dividir a
qui tota la terra esta sotmesa. De qué ser¬
viria per altra part una descripció de ma
persona, tenint, com teniu, lo pler de con¬
templarme?
Ja sabeu que soch eixa vera dispensado¬
ra de gaubança que ‘ls Ilatins anomenavan
Stultitia, que ’ls grechs anomenavan Moria.
V. Fins me sembla que no caldria dirho...
No porto escrit lo meu nom sobre ’1 meu
front?; no vos diu qui soch tota la meva
persona? Si algú cometés lerro de pèndrem
per Minerva o per Sofia (la Virtut, la Sa¬
viesa), bastará pera ferlo adonar del seu
erro una mirada sola sense recorre a la
paraula, eix mirall infalible de l’anima. En
mi no hi ha frau, jo no fingeixo sentiments
que no tingui al cor. Sempre soch semblant
a mi mateixa, fins al punt de que aquells
que ’s vesteixen d’entenimentats may con¬
segueixen disfressarme. Ells van com simis
sots la porpra, com ases sots la pell del lleó';
pero, ja poden contraferse, la punta de lore¬
4 In purpura simie, ei in leontina pelle- asini.