OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 13 sincerament, he de confessar que m’afligeix la desidia o l’ingratitut dels mortals. Tots me festejan y senten la bonea dels meus dons; però may s’aixeca una veu amiga pera celebrar la meva gloria... En cambi, certs filosofs s’han cremat les celles encomiant sers de nula importancia: un Busiris, un Falaris!, les Febres quartanes, la Mosca, la Gent canuda!... tantes y tantes pestes de semblant importancia. Advertintvos també de que ’1 discurs qu’ara ohiréu, encara que improvisat, fet sense cap mena de preparacié, no deixarà perd de ser sincer. IV. Y no penseu que ho digui pera passar per saberuda com fan certs oradors al recitar lo que ‘ls ha costat trenta anys de feyna ‘(un entrellat de frases copiades, qu’ells expectoran jurant y perjurant haver compost en tres dies, o que les han dictades a manera de passa-temps). Jo, sempre he tingut gran pler dient a tort y a dret tot lo que m'ha vingut a la boca?. No esperéu tampoch que, segons la costum d’oradors vulgars, comenci per una * Tira d’Agrigent, a Sicilia, inventor del suplici del toro d’aram. ? Quidquid in linguam venerit. Id-quod nolim existimetis ad ingenii ostentationem esse confictum, quemad modum vulgus oratorum facit.