Page 80 [80]
OCR
12 DESIDERI ERASME oposo; però reconegueu en ell una certa sinceritat. Què hi ha més propi de la Folía que ser nunci dels seus propis mèrits, que trompetejar arreu ses propies alabances?! Donchs qui millor que jo podrà fer mon propi elogi?... a no ser que per atzar algú pretengui conèixem millor que jo mateixa. Fins me sembla que, adhuc alabantme, dono probes de major modestia que no pas certs personatjes que, no gosant alabarse ells mateixos, prenen a soldada alguna Musa parladora perque ’ls encisi ab la dolça fumerola de pagats elogis... un embull de falornies que l’humil personatje escolta ab posat modest, però tot estarrufant ses plomes, fent la roda com lo pahó, dressant la cresta com lo gall, mentres lo seu adulador segueix comparantlo a una Divinitat, sabent que n’es l’antipoda, qu’allò que fa es ornar la gralla ab plomes manllevades, voler fer blanca la pell d’un Ethiopi?, transformar una mosca en un elefant3. Seguiré donchs lantich proverb: «si ningú talaba, alábat tu mateix»; car, parlantvos Ipsa sut ipsius Tibicina. Aethiopem dealbat. Ex musca elephantem facit.
