Page 82 [82]
OCR
Quanquam quid vel hoc opus erat dicere, quasi non ipso ex vultu fronteque... 14 DESIDERI ERASME definicié de ma persona y encara menys per una divisió, car seria tasca arduissima circumscriure dintre certs limits ma divinitat, qual imperi s’extén per tot, dividir a qui tota la terra esta sotmesa. De qué serviria per altra part una descripció de ma persona, tenint, com teniu, lo pler de contemplarme? Ja sabeu que soch eixa vera dispensadora de gaubança que ‘ls Ilatins anomenavan Stultitia, que ’ls grechs anomenavan Moria. V. Fins me sembla que no caldria dirho... No porto escrit lo meu nom sobre ’1 meu front?; no vos diu qui soch tota la meva persona? Si algú cometés lerro de pèndrem per Minerva o per Sofia (la Virtut, la Saviesa), bastará pera ferlo adonar del seu erro una mirada sola sense recorre a la paraula, eix mirall infalible de l’anima. En mi no hi ha frau, jo no fingeixo sentiments que no tingui al cor. Sempre soch semblant a mi mateixa, fins al punt de que aquells que ’s vesteixen d’entenimentats may consegueixen disfressarme. Ells van com simis sots la porpra, com ases sots la pell del lleó'; pero, ja poden contraferse, la punta de lore4 In purpura simie, ei in leontina pelle- asini.
