humanista, un irònich de cayent hellènich, un
dels fars del Renaixement, s’esplica que la seva
Obra no ’s popularisés a Catalunya, hont la bu¬
llida d’idees del 1500 y ’1 descobriment de l’ Amé¬
rica causaren una pertorbacié que encara dura
y que ’ns obliga a caminar a marxes dobles si
volem reguanyar lo temps perdut.
Res de lo que ell deya s’avenia ab l’esprit ca¬
tala del 1500 y, en consegiiencia, ningú aquí ’s
prengué la tasca de traduhirlo, arribant als nos¬
tres dies sense que may s’hagi publicat res d’ell
en nostra llengua 1, sense que ningú a Catalu¬
nya l'hagi may recordat. (Com no sia ara de
poch l'autor d’un llibre publicat sots lo títol
de «Glosari» hont però no ’s parla d’Erasme
mes que pera encomiarlo en la Dedicatoria. Es
un acte de devocié.) ?
Per aixó ’l traduhim en una de les seves
obretes més famoses y accessibles, un dels seus
opüscols més coneguts y alabats per mundans
y gent d’Iglesia; persuadits ademés de que si
bé es veritat que al enfosquirse la radiant cla¬
ror Espanyola del 1500, ’home y’! llibre foren
t No més coneixem una traducció castellana: Elogio de
la locura, per G. A., que suposem català. Imp. José Tauló,
Barcelona. 1842. I p. v. 12/8 c. 259 p.
2 «Glosari», 1 v. de 22/16, 535 p., per Eugeni d’Ors
(Xenius). Lib. de F. Puig. 1907. Barcelona.