dici als ulls dels cienciats o pertorbin la seva
bona fama y repòs, «no perque sian impfus»
diu Erasme; pero poden ser inoportuns o no
ser entesos en llengua vulgar; tement sens
dupte que precisament a causa de la seva
neutralitat no acabés per ser rebutjat per uns
y altres, tement lo que també esdevingué a
Montaigne, qui en los seus Essais se plany de
no tenir partidaris... «je fus pelaudé à toutes
mains, au Gibelin je fus Guelfe, au Guelfe Gi¬
belin 1.»
Mes a desgrat de les advertencies d’Erasme,
los seus admiradors castellans continúan com¬
batent per ell usque ad aras y un dels seus
defensors, lo Doctor Alfonso Valdés, titllat
de més Erasmista que Erasme (Erasmiciorem
Erasmo), a tothom fa cara defencant a l’idol.
Es donchs positiu que Desideri Erasme, per
lo que deixà escrit y lo molt que la gent lo Ie¬
gí, es un Actual; un inspirador dels qui, sense
coneixer lo seu nom, diuen lo qu’ell deya perque
ho han respirat en layre que circula, en Pat¬
mòsfera que plana sobre les nostres civilitats,
ho han après en llibres de llibres, en llibres ama¬
rats d’Erasmisme.
Y havent sigut Erasme l’home que fou: un