OCR
BREU COMENTARI XLVII humanista, un irònich de cayent hellènich, un dels fars del Renaixement, s’esplica que la seva Obra no ’s popularisés a Catalunya, hont la bullida d’idees del 1500 y ’1 descobriment de l’ América causaren una pertorbacié que encara dura y que ’ns obliga a caminar a marxes dobles si volem reguanyar lo temps perdut. Res de lo que ell deya s’avenia ab l’esprit catala del 1500 y, en consegiiencia, ningú aquí ’s prengué la tasca de traduhirlo, arribant als nostres dies sense que may s’hagi publicat res d’ell en nostra llengua 1, sense que ningú a Catalunya l'hagi may recordat. (Com no sia ara de poch l'autor d’un llibre publicat sots lo títol de «Glosari» hont però no ’s parla d’Erasme mes que pera encomiarlo en la Dedicatoria. Es un acte de devocié.) ? Per aixó ’l traduhim en una de les seves obretes més famoses y accessibles, un dels seus opüscols més coneguts y alabats per mundans y gent d’Iglesia; persuadits ademés de que si bé es veritat que al enfosquirse la radiant claror Espanyola del 1500, ’home y’! llibre foren t No més coneixem una traducció castellana: Elogio de la locura, per G. A., que suposem català. Imp. José Tauló, Barcelona. 1842. I p. v. 12/8 c. 259 p. 2 «Glosari», 1 v. de 22/16, 535 p., per Eugeni d’Ors (Xenius). Lib. de F. Puig. 1907. Barcelona.