Page 60 [60]
OCR
KLVIII J. PIN Y SOLER blasmats, som ja prou granadets pera enterarnos de lo que ’ls homens hagin dit en pro o en contra de les nostres idées. Advertint, que en eix «Encomium Moria», que es lo fragment de l’Obra Erasmiana més voltes traduhit a totes les llengiies d’Europa, les coses no s'han de pendre en un sentit estricte, car tot ell es un seguit de facecies y d’ironies. Lo traduhim perque també ’ns ha semblat que després de les llargues discussions del 1500 entre escolastichs y neo-tedlechs, de les grans contumelies entre seglars y clergues y de les sagnants hecatombes que ’n foren conseqiiencia, tots los homens de bona fe van adonantse de que ’1 gran humanista de Rotterdam era positivament lo Verb dels temps moderns, de que positivament ell havfa pronunciat la sentencia irrevocable sobre la Vida nova, de que, fòra lo predicat per ell: la Pau, la Tolerancia, la Caritat, les Bones maneres, y com recurs suprem l’Estudi, tot lo demés es foscor, enervament, propensió a l'intransigencia, al viure violent y afanyós. Resolta la qüestió suscitada per les facecies d’Erasme, pels seus sarcasmes sobre coses y persones del seu temps, resolta en la forma que ell deplorava, pero de la qual fou principal causa... romputs los espirituals lligams que uníen a tots los Cristians ab Roma, s’opera la deplora
