Page 58 [58]
OCR
XLVI J. PIN Y SOLER dici als ulls dels cienciats o pertorbin la seva bona fama y repòs, «no perque sian impfus» diu Erasme; pero poden ser inoportuns o no ser entesos en llengua vulgar; tement sens dupte que precisament a causa de la seva neutralitat no acabés per ser rebutjat per uns y altres, tement lo que també esdevingué a Montaigne, qui en los seus Essais se plany de no tenir partidaris... «je fus pelaudé à toutes mains, au Gibelin je fus Guelfe, au Guelfe Gibelin 1.» Mes a desgrat de les advertencies d’Erasme, los seus admiradors castellans continúan combatent per ell usque ad aras y un dels seus defensors, lo Doctor Alfonso Valdés, titllat de més Erasmista que Erasme (Erasmiciorem Erasmo), a tothom fa cara defencant a l’idol. Es donchs positiu que Desideri Erasme, per lo que deixà escrit y lo molt que la gent lo Iegí, es un Actual; un inspirador dels qui, sense coneixer lo seu nom, diuen lo qu’ell deya perque ho han respirat en layre que circula, en Patmòsfera que plana sobre les nostres civilitats, ho han après en llibres de llibres, en llibres amarats d’Erasmisme. Y havent sigut Erasme l’home que fou: un Durand de Laur. Erasme précurseur, t. I, p. 85.
