Page 238 [238]
OCR
170 DESIDERI ERASME es més que un estudi y fins en cert modo una imatge d’eixa futura vida, succeheix que sovint senten com un tast de la recompensa, una petita gota de l’occea de felicitat eterna en que ’s banyaràn; pero eixa gota es infinitament més deliciosa que tots los plers del cos, encara que ’s reunissin tots los plers de tots los mortals, tant lo que es espiritual es superior a lo material, lo invisible a lo visible! Es lo qu'ha predit lo Profeta: L'ull no ha vist, lorella no ha ohit, lo cor de l’home no ha jamay sentit lo que Deu ha preparat pera qui Vama... En eix punt consisteix la part de follía que la mort no destruheix, que perfecciona. En conseqüencia, tots los qui frueixen tal ventura (y ’1 nombre n’es reduhit) senten transports que ‘ls fan semblar dements. Diuen paraules sense sentit, cambian sovint de fisonomia, tan aviat joiosos com abatuts, ploran, riuhen, gemegan...; en una paraula, estan fora d’ells mateixos. Quan tornan en si no saben hont son, si ’s trobaban dintre o fora de Ilur cos, desperts o adormits, no recordan, més que com al través d’una boyra o d’un somni, lo qu’han vist, ohit, dit, y fet; saben solament qu’han sigut molt ditxosos durant llur deliri, fins al punt de sentir gran recanca d’haver recobrat la rahò, disposts a sacrificarho tot
