Page 237 [237]
OCR
ELOGI DE LA FOLL{A 169 LXVII. Pera demostrarho vos diré solament que eixa mena de felicitat suprema no es res més que una exaltacié. Lo que diu Plató, de que ’1 deliri dels amants es la felicitat més dolça, ve a ser lo que jo dich. En efecte, qui ama ardentment no viu en ell, sino en la persona amada, y quant més se desprèn d'ell mateix pera indentificarse ab aquell ser adorat, més ditxós se sent. Quan l’ànima ’s vol despendre del cos y que ja no regeix los seus òrguens, es evident que hi ha deliri..., y sinò qué significarian les frases vulgars de Está fora de si. Torneu en vos. Reporteuvos? Es donchs evident que quan més perfecte sía lamor, més lo deliri serà profond y deliciós... Y en què consisteix eixa vida dels benaventurats, per la qual sospiran les animes piadoses? L’esprit tot potent y victoriós haurá anorreat lo cos y a la vegada serà anorreat per eixa Inteligencia Sobirana que li es infinitament superior; d’hont resulta que l'home integre serà fora d’ell mateix y que no més a condició de no ser ell, podrà fruhir les dolçures inefables del sobirà bé que ho concentra tot en ell. Es veritat queixa beatitut absoluta no tindrà lloch fins que l'ànima reprenent la seva antiga carn frueixi de la vida perdurable; pero com sía que la vida dels creyents no 22 Quod quidem magis perspicuum fiet...
