Page 239 [239]
OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 171 pera joir eternament d’aquella mena de follia... engruna feble de llur futura felicitat. LXVIII. Pero hi ha llarch temps que m’oblido y surto dels limits. Si vos sembla qu’he xerrotejat ab massa poca solta, considereu qu’es la Follia, qu’es una dona, la qui ha parlat...; y al mateix temps recordeuvos del proverbi grech: Sovint un foll parla ab justesa..., a menys que penseu que ‘1 tal proverbi no es aplicable a les dones... Veig també qu’ espereu una peroració... Seríau ben folls imaginantvos que recordo una sola de les falornies que vos he contades.. Un antich adagi diu: detesto al convidat que té memoria... Un altre de modern: detesto a l'auditor que recorda. Per conseqüent, bona salut, aplaudiume, vivíu, bevèu, ilustres adeptes de la Follia! FINIS Verum ego jam dudum oblita mei ultra limites salio...
