Page 225 [225]
ELOGI DE LA FOLLÎA 157
qual arrogancia anunciava un tedlech res¬
pongué ab vehemencia que l’apòstol Sant
Pau havia dictat eixa lley dihent: Eviteu
(«devita») l'herètich després d'una o dues ad¬
vertencies. L’home repeti eixes paraules ab
veu de trò, semblava haver perdut l’ente¬
niment, y terminà explicant que l’herètich
devia ser suprimit d’entre ‘ls mortals («de
vita»). Alguns se posaren a riure, altres foren
de parer que la seva invenciò era del tot
teològica, tots cridavan, y llavors s’alçà un
advocat de Tenedos, com se sol dir, un doc¬
tor irrefragable, que s’explica en eixos ter¬
mes: «Escoltéume, esta escrit: no deixeu
viure al malfactor, ara donchs, tot herètich
es malfactor, ergo, etc.» Los concurrents ad¬
miraren l’argument genial d’aquell home,
que obtingué ’1 sufragi de tots los ignares que
l’escoltavan. A ning se li acudi que la lley
citada se referia als bruxots, als encanta¬
dors, als màgichs, que ’l1s Hebrèus designan
baix lo nom de malfactors... Pera ser Ilôgichs,
la fornicacié y l’ubriaguesa deurien ser tam¬
bé castigades ab la pena capital.
LXV. Excuseume de cometre la follia
de parlarvos de semblants aseries, tant
nombroses, que tots los volums de Chrysip¬
pos y de Didynos no bastarian pera conte¬
Verum hac
stulte perse¬
quor...