Page 216 [216]
OCR
148 DESIDERI ERASME tre tedlechs se m’hagin encomanat alguns granets de teologia. Priap, eix Deu de fusta de figuèra, no ha retingut uns quants mots de la llengua grega mentres son amo llegia? Y 'l gall de Llucia, freqiientant als homens, no consegui expressarse clarament? Comencem donchs baix eixos ditxosos auspicis. Se troba escrit en lo primer capitol de l’Ecclesiastes: lo nombre dels folls es infinit... y eix mot infinit no vos sembla voler indicar la totalitat dels homens, a l'excepció d'una infima minoría de qui ningú s'adona? Jeremías es encara més esplícit quan diu en lo Capítol X: tothom ses tornat foll per sa propia saviesa, quan atribueix la saviesa a Deu y deixa la Follia als homens. En altre passatge anterior havía dit: que l’home no ’s glorifiqui de la seva saviesa... Y per què, preguntarém a excelent Jeremías, per què vedar a l'home glorificarse de sensat? Per la senzilla rahó, respondria ell, de que l'home es foll. Tornem a l’Ecclesiastes: Quan diu Vanitat de vanitats, tot no es més que vanitat, sèmblam claríssim lo que vol dir: que la vida humana no es més que un joch de folls. També confirma la sentencia de Ciceró tan alabada: la terra está plena de folls; y eixes enrahonades paraules de l’Ecclesiastes: Lo foll es cambiant com la lluna, lo sensat es permanent com lo
