OCR
130 DESIDERI ERASME calfarse per graus, un cop recitat bé o malament lo començament de cada frase se posan a lladrar ab tota la força de llurs pulmons, fins en los passatges més glacials, terminant ab una veu esllanguida com si anessin a remetre l'ànima. Obehint encara a certs retòrichs que recomanan la vivesa y ’ls acudits graciosos, n'hi ha que expectoran uns bonne Venus! tan plens de bon gust y d’oportunitat, que semblan Vase devant la lira; o bé son irònichs, son mordents, però no fan mal, més aviat pegigollan; may reprenen seriament y may adulan millor a la gent que quan diuen que ‘ls cantarén les veritats. En suma, veyentlos declamar, jurariau qu’han tingut per mestres als firayres, que de bon troç ho fan millor qu’ells, fins al punt de que no sabriau dir si son ells los qui han ensenyat llur retòrica als xarlatans, o si son los xarlatans qu’han sigut llurs mestres... Donchs a desgrat de tot, gracies a mi, troban qui s’imagini, escoltantlos, haver ohit oradors famosos. Entre ’ls qui ‘ls escoltan s’hi troban, naturalment, marxants y dònes, gent a qui ells tenen gran interés en plaure: als marxants perque, a condicié de ser adulats, los acordin les engrunes de llurs mal adquirides ganancies; a les dònes per