130 DESIDERI ERASME
calfarse per graus, un cop recitat bé o
malament lo començament de cada frase
se posan a lladrar ab tota la força de llurs
pulmons, fins en los passatges més glacials,
terminant ab una veu esllanguida com si
anessin a remetre l'ànima.
Obehint encara a certs retòrichs que re¬
comanan la vivesa y ’ls acudits graciosos,
n'hi ha que expectoran uns bonne Venus!
tan plens de bon gust y d’oportunitat,
que semblan Vase devant la lira; o bé son
irònichs, son mordents, però no fan mal, més
aviat pegigollan; may reprenen seriament y
may adulan millor a la gent que quan diuen
que ‘ls cantarén les veritats. En suma, ve¬
yentlos declamar, jurariau qu’han tingut per
mestres als firayres, que de bon troç ho fan
millor qu’ells, fins al punt de que no sa¬
briau dir si son ells los qui han ensenyat
llur retòrica als xarlatans, o si son los xar¬
latans qu’han sigut llurs mestres...
Donchs a desgrat de tot, gracies a mi,
troban qui s’imagini, escoltantlos, haver
ohit oradors famosos. Entre ’ls qui ‘ls es¬
coltan s’hi troban, naturalment, marxants y
dònes, gent a qui ells tenen gran interés en
plaure: als marxants perque, a condicié de
ser adulats, los acordin les engrunes de llurs
mal adquirides ganancies; a les dònes per