OCR
128 DESIDERI ERASME de figuera que per sa malhaurança fou testimoni dels sacrificis nocturns de Canidi y de Saganus *. Hi havía de què, en veritat! car ni ’l grech Demòstenes, ni ’1 Hati Ciceró han inventat un semblant exordi; ells, que tenien per viciosa qualsevol exposició no pertinent al tema, cosa, per altra part, que fins los rabadans observan sense altre mestre que la naturalitat. Mes los savis de què parlo tenen lo preàmbul (es lo mot de que ’s serveixen) com la flor de l’eloqüencia, €ncar que no tingui cap relacio ab la materia de que parlan, desitjosos de que l’auditori, admirat, digui en veu baixa: Hont deu anar aqueix home? Terminat lo preàmbul en qüestió, esplican ab tò narratiu uns quants mots de l’Evangeli; pero ho fan depressa y corrent, mentres que tot Ilur sermé deuria basarse precisament en los mots Evangélichs, y després, cambiant de carátula, agitan una qiiestió teológica que sovint no té res que veure ni ab lo cel ni ab la terra, però que, segons ells, es üna exigencia de l’art. Llavors es quan desplegan llur orgull teolôgich y fan roncar a les orelles de l’auditori los titols pomposos dels doctors de qui parlan, doctors so4 Horaci. Sátires, 1, 8, 46.