OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 127 N’he escoltat un altre, un vell de vuitanta anys, tan profon tedlech, que l’hauriau près per un segon Scot, y pera explicar lo misteri del nom de Jesús, demostrava ab una admirable sagacitat que tot lo que ’s podia dir del Salvador estava inclòs en les letres del seu nom. En efecte, com eix nom no més té tres terminacions, es evidentment lo símbol de la Santa Trinitat; després, com la primera terminaciò Jesus es en s, la segona Jesum en m, la terça Jesu eri u, resulta qu’això representa un inefable misteri. Eixes tres lletres indican que Jesús es lo zènit (Summum), lo cèntre (Medium) y ’l nadir (Ultimum). Li calia al savi Doctor esplicar encara altre major misteri, y pera ferho, partía en dos mitats lo nom de Jesús suprimint la S que hi ha al mitj, demostrant després que eixa lletra S en llengua hebraica ’s diu sy» y vol dir pecat (en llengua :dels Scots sens dupte), de lo qual resulta que Jesús. esborra ’ls pecats dels homens. Lo seu exordi estrany causa tal esvahiment -al auditori, sobre tot als tedlechs, que per poch sofreixen la sort de Niobe1, y jo per poch faig com lo Priap de fusta Niobe fou convertida en estatua _de pedra.