de figuera que per sa malhaurança fou tes¬
timoni dels sacrificis nocturns de Canidi y
de Saganus *. Hi havía de què, en veritat!
car ni ’l grech Demòstenes, ni ’1 Hati Ciceró
han inventat un semblant exordi; ells, que
tenien per viciosa qualsevol exposició no
pertinent al tema, cosa, per altra part, que
fins los rabadans observan sense altre mes¬
tre que la naturalitat. Mes los savis de què
parlo tenen lo preàmbul (es lo mot de que ’s
serveixen) com la flor de l’eloqüencia, €n¬
car que no tingui cap relacio ab la materia
de que parlan, desitjosos de que l’auditori,
admirat, digui en veu baixa: Hont deu anar
aqueix home?
Terminat lo preàmbul en qüestió, espli¬
can ab tò narratiu uns quants mots de
l’Evangeli; pero ho fan depressa y corrent,
mentres que tot Ilur sermé deuria basarse
precisament en los mots Evangélichs, y des¬
prés, cambiant de carátula, agitan una qiies¬
tió teológica que sovint no té res que veure ni
ab lo cel ni ab la terra, però que, segons ells, es
üna exigencia de l’art. Llavors es quan des¬
plegan llur orgull teolôgich y fan roncar
a les orelles de l’auditori los titols pompo¬
sos dels doctors de qui parlan, doctors so¬