OCR
Porro Theologos silentio transire fortasse præstiterit... 110 DESIDERI ERASME pero pretenen saberho tot. Fins s’ignoran ells mateixos, no veuen sovint la pedra que tenen devant, sía perque estiguin trastocats o perque pensin en falornies. Però les idées, los universals!, les formes separades, les materies primeres, les quidditats ?, les ecceitats*, los instants, tot lo qui de tant imperceptible ni ’1 mateix Linx ho veuría, ells tenen la pretensió de vèureho clar. Dona bò contemplarlos quan desdenyant als ignares y servintse de triangles, d’escayres, de cércols, de figures geométriques embrollades en forma labirintica, acompanyades d'un aixam de lletres amunt y avall, fan evolucionar tot allò deixant bocabadat a qui ‘ls escolta. Entr’ells n’hi ha que treuen la planeta, consultan los astres, prometen miracles extra-magichs!... no mancantlos may gent prou beneyta pera escoltarlos. Ara venen los tedlechs. LIII. Potser més valdría no remenar eix femer, no tocar eixa fusta pudenta; pero no hi fa res, dihemne quatre paraules: Or1 Porfir, en sa Introducció a la Lldégica d’Aristòtil, estableix cinch untversals: lo genre, lespecie, la diferencia, lo propi y accident. 2 Lo que una cosa es en ella mateixa. Lo que indica la qualitat de ser present, com si eixa qualitat pogués subsistir sense objecte. 3