OCR
ELOGI DE LA FOLLfA 101 torbacions, lo gran nombre de catastrofes sollevades per l’home...: un animalicol qual vida es un buf, car la més Ileu borrasca de peste o de guerra, n’atuheix milenars de milenars. XLIX. Mes jo seria també una folla extremada y Demòcrit no cessaria de riures de mi si continuava enumerant totes les formes de Follía, totes les insanitats populars. Passem donchs a examinar les dels homens qu’entre ‘Is mortals afectan un exterior auster, les dels qui aspiran, com ells diuen, al ramell d'or. Figuran en la primera linea ‘Is gramàtichs, unes bestioles que serien les més malanantes, les més afligides, les més desplahents als deus si jo no endolcia les amargantors de llur miserable ofici ab una certa dolça follia. Eixos gramatichs soportan no solament les cinch maledicciéns, es a dir, los cinch presagis sinistres, com diu l’epigrama grega, sino que ’n soportan mil. Sempre curts de pitança, bruts en Ilurs escoles, es a dir escoles, més aviat son còves o, encara millor, galeres, presons. Allí passan les hores en mitj duna munió d'infants cridayres, que ’ls fatigan, que ‘Is ensordeixen ab llur gatzara. Asfixiats per la pudor de tants Sed ipsa stultissima sim, planaque digna...