OCR Output

ELOGI DE LA FOLLÎA 99

donan grans fatigues per les afers dels al¬
tres y no s'ocupan de les lurs; uns altres,
manllevant pera pagar deutes, se creuen
richs y van a la bancarrota. Aquest no
troba res més bell que viure pobrement
perque ’1 seu herèu sia rich; aquell, per
un guany mesquí y aleatori solca la mar
exposant la seva vida al furor de les ones
y dels vents; aquest altre prefereix ferse
una fortuna guerrejant, en lloch de fruhir
tranquilament de la pau domèstica. Algúns
pensan que fent la cort als vells sense fills
arribaràn prompte a la fortuna, y whi ha
que ab igual fi esdevenen los amants de da¬
mes velles, pero riques... Lo que sobre tot fa
riure més als deus es veure com tota aque¬
lla gernació acaba per ser víctima de son
propi engany.

Los més folls y repugnants de tots son
los marxants, qu’exerceixen la professió més
vil, per medis gens estimables. Per més
que jurin, perjurin, menteixin y fraudin, se
creuen uns grans personatges, senzillament
perque portan los dits carfegats d’anells... y
també potser perque sempre ’s troban alguns
frarets ensucrats que ‘Is admiran, que ‘ls
tractan públicament de venerables, en vista
del profit que puguin treuren. Hi ha una
mena de Pythagòrichs tant convençuts de