OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 99 donan grans fatigues per les afers dels altres y no s'ocupan de les lurs; uns altres, manllevant pera pagar deutes, se creuen richs y van a la bancarrota. Aquest no troba res més bell que viure pobrement perque ’1 seu herèu sia rich; aquell, per un guany mesquí y aleatori solca la mar exposant la seva vida al furor de les ones y dels vents; aquest altre prefereix ferse una fortuna guerrejant, en lloch de fruhir tranquilament de la pau domèstica. Algúns pensan que fent la cort als vells sense fills arribaràn prompte a la fortuna, y whi ha que ab igual fi esdevenen los amants de dames velles, pero riques... Lo que sobre tot fa riure més als deus es veure com tota aquella gernació acaba per ser víctima de son propi engany. Los més folls y repugnants de tots son los marxants, qu’exerceixen la professió més vil, per medis gens estimables. Per més que jurin, perjurin, menteixin y fraudin, se creuen uns grans personatges, senzillament perque portan los dits carfegats d’anells... y també potser perque sempre ’s troban alguns frarets ensucrats que ‘Is admiran, que ‘ls tractan públicament de venerables, en vista del profit que puguin treuren. Hi ha una mena de Pythagòrichs tant convençuts de