gaubansa, los divertiments que ‘ls pobres
mortals procuran cada día als deus inmor¬
tals. Eixos consacran les hores de sobrietat
matinal a discutir entr’ells y a escoltar les
pregaries dels mortals; pero aixi qu’han
ben dinat, que ‘1 néctar ha produhit son
efecte, ja no están per coses séries, se ‘Nn
pujan al siti més enlayrat del cel y dalli
guaytan lo que fan los humans. Es llur gran
diversió. Grans deus! quin teatre!, quina
varietat en la barreja de folls que con¬
templan. De vegades m’assech a la graho¬
nada dels deus poètichs. L’un se mort d'amor
per una dòna, y quan menys ella ’1 vol, més
ell s'apassiona; laltre pren per muller un
sach de moneda, no una femella. Aquest
prostitueix la seva esposa; laltre, gelós, la
vigila com un Argus. Cels y terra! quantes
follíes diu y fa eix hereu endolat que fins
lloga unes menes d’histrions pera que l’aju¬
din a plorar! N’hi ha un que ’s desfà en Hà¬
grimes sobre ’1 tumbol de la seva sogra';
un altre dona a son ventre tot lo que
pot contenir exposantse un dia a morirse
de fam; aquest no té més déria que la de
no fer res y passa les hores dormint. Uns se