«Si (diréu vosaltres), però lo cert es que
no s’aixecan temples a la Follia, que no ’s
fan sacrificis en son honor.» Es veritat, ho
confesso, y ja vos he dit que no m’esplico
semblant ingratitut; pero, bona persona
com soch, no me ’n ofench; y, ademés, no
puch envejar semblants homenatges. Per
què reclamar un gra d'encens, una polsada
de farina, un boch, una truja, quan tots
los mortals en tot lloch me reveran de la
manera que ’ls teòlechs reconeixen més prin¬
cipal? Hauria d’envejar a Diana los seus
altars regats de sang humana! Jo ’m trobo
molt religiosament honrada veyent que tot¬
hom me porta en son cor, m’imita en sa
conducta, se sembla a mi en la vida. Eix
culte no ’s veu sovint entre ’ls Christians.
Quants ne veuréu qu’ofereixen a la Verge
mare de Deu una candeleta, que de res li
serveix, en plé mitj dia!, y en cambi, quant
pochs los qui s’esforsan a imitarla per llur
modestia, llur castedat, per llur amor de
les coses del Cell... Eix es, no obstant, lo
culte verdader, l’únich que sería agradable
a Sants y Santes.
Y, després de tot, perquè ’l necessito jo
un temple? Que no tinch tot l'Univers hont
se madora? Tinch devots per tot hont hi
ha homens, y en quant a les pintures, a les